 |
| CLICA a la foto per engrandir / CLICA en la foto para agrandar |
catalá
"gàbia
d'or" és una expressió metafòrica que s'usa per referir-se a situacions en
les quals s'està en un entorn privilegiat, però no es té llibertat, la prosperitat
material s'ha aconseguit pagant el preu de renunciar a coses com la teva
veritable identitat, els teus principis, i la llibertat.
A Catalunya molts catalans ens sentim així,
cadascun per causes diferents, però tots sentim que tenim una terra envejable,
però que ens han llevat els mitjans para gaudeix-la.
Hi ha una sèrie de persones que creiem en la democràcia com a forma perquè les majories i les minories aconsegueixis acords que incloguin les necessitats de tots, per consens, per dialogo, per l'exposició lliure de pensaments i idees. Els que ens sentim així estem ara com ara tancats, entre els nacionalismes que exalta la nostra terra per sobre de qualsevol altra realitat social, i els que els responen radicalment, mostrant un sistema nacional obsolet. Ambdues postures fan molt soroll, han tingut temps per fer-se amb els mitjans necessaris, els nacionalistes, van aprofitar qualsevol fallada del govern central, per tornar-ho un atac a la ciutadania durant 30 anys, van treballar el márquetin i la publicitat a tots els nivells, gairebé de forma fanàtica. Objectiu convèncer que el govern d'Espanya no era dels catalans, (Encara que sempre han participat activament en aquest) els van convèncer que la resta dels espanyols els odiava, que eren diferents, i per tant no podrien estar junts.
Un govern local, va començar a fer aigües en l'econòmic, (El márquetin i la publicitat, té els seus costos), però no importo, perquè la mala gestió, es va convertir en un altre al·licient més, Catalunya estava mal perquè l'estat central ho sagnava, i si algú deia o criticava la despesa el govern català se li ratllava d'opressor, de mal català, i de seguida se li marcava perquè ningú li escoltés.
La nostra gàbia d'or ja estava forjada, una gran terra dirigida únicament per persones que solament governen per a una part de la població i ignora, margina a la resta, no l'escolten. Es recolzen en la seva majoria polítiques, (Que no social) Una gàbia forjada amb les mateixes polítiques que li critiquen al govern central, on les ratllen d'injustes, però quines a ells els serveix per imposar un model d'estat únic, basat en la cultura dissenyada, una nacionalitat artificial, un model d'estat del XIX, mico cultural, monolingüe, tot únic i igual.
Ja estan forjant una nova gàbia d'or, més petitona, perquè costi menys treball, manipular a la població, en la qual sigui més fàcil controlar tot, sense haver de donar comptes a ningú, on els ciutadans que encara pensin, estiguin totalment alienats, perquè no molestin o bé siguin anul·lats.
Els que vivim al segle XXI, pensem que els països són multiculturals, que tenen múltiples idiomes, que la democràcia és la sobirania del poble, que els territoris són cada dia més grans, i els drets s'han d'estendre a més i més persones cada dia. En una sobirania universal, que Espanya és el nostre país, però que demà pot ser… Els estats units d'Europa? L'evolució de les societats, el demà deu ser més just, participatiu, i sense fronteres, i ho serà, sempre que tots ho fem possible.
Així és com ens sentim, i així ho expressem.
Un govern local, va començar a fer aigües en l'econòmic, (El márquetin i la publicitat, té els seus costos), però no importo, perquè la mala gestió, es va convertir en un altre al·licient més, Catalunya estava mal perquè l'estat central ho sagnava, i si algú deia o criticava la despesa el govern català se li ratllava d'opressor, de mal català, i de seguida se li marcava perquè ningú li escoltés.
La nostra gàbia d'or ja estava forjada, una gran terra dirigida únicament per persones que solament governen per a una part de la població i ignora, margina a la resta, no l'escolten. Es recolzen en la seva majoria polítiques, (Que no social) Una gàbia forjada amb les mateixes polítiques que li critiquen al govern central, on les ratllen d'injustes, però quines a ells els serveix per imposar un model d'estat únic, basat en la cultura dissenyada, una nacionalitat artificial, un model d'estat del XIX, mico cultural, monolingüe, tot únic i igual.
Ja estan forjant una nova gàbia d'or, més petitona, perquè costi menys treball, manipular a la població, en la qual sigui més fàcil controlar tot, sense haver de donar comptes a ningú, on els ciutadans que encara pensin, estiguin totalment alienats, perquè no molestin o bé siguin anul·lats.
Els que vivim al segle XXI, pensem que els països són multiculturals, que tenen múltiples idiomes, que la democràcia és la sobirania del poble, que els territoris són cada dia més grans, i els drets s'han d'estendre a més i més persones cada dia. En una sobirania universal, que Espanya és el nostre país, però que demà pot ser… Els estats units d'Europa? L'evolució de les societats, el demà deu ser més just, participatiu, i sense fronteres, i ho serà, sempre que tots ho fem possible.
Hi ha una sèrie de persones que creiem en la democràcia com a forma perquè les majories i les minories aconsegueixis acords que incloguin les necessitats de tots, per consens, per dialogo, per l'exposició lliure de pensaments i idees. Els que ens sentim així estem ara com ara tancats, entre els nacionalismes que exalta la nostra terra per sobre de qualsevol altra realitat social, i els que els responen radicalment, mostrant un sistema nacional obsolet. Ambdues postures fan molt soroll, han tingut temps per fer-se amb els mitjans necessaris, els nacionalistes, van aprofitar qualsevol fallada del govern central, per tornar-ho un atac a la ciutadania durant 30 anys, van treballar el márquetin i la publicitat a tots els nivells, gairebé de forma fanàtica. Objectiu convèncer que el govern d'Espanya no era dels catalans, (Encara que sempre han participat activament en aquest) els van convèncer que la resta dels espanyols els odiava, que eren diferents, i per tant no podrien estar junts.
Un govern local, va començar a fer aigües en l'econòmic, (El márquetin i la publicitat, té els seus costos), però no importo, perquè la mala gestió, es va convertir en un altre al·licient més, Catalunya estava mal perquè l'estat central ho sagnava, i si algú deia o criticava la despesa el govern català se li ratllava d'opressor, de mal català, i de seguida se li marcava perquè ningú li escoltés.
La nostra gàbia d'or ja estava forjada, una gran terra dirigida únicament per persones que solament governen per a una part de la població i ignora, margina a la resta, no l'escolten. Es recolzen en la seva majoria polítiques, (Que no social) Una gàbia forjada amb les mateixes polítiques que li critiquen al govern central, on les ratllen d'injustes, però quines a ells els serveix per imposar un model d'estat únic, basat en la cultura dissenyada, una nacionalitat artificial, un model d'estat del XIX, mico cultural, monolingüe, tot únic i igual.
Ja estan forjant una nova gàbia d'or, més petitona, perquè costi menys treball, manipular a la població, en la qual sigui més fàcil controlar tot, sense haver de donar comptes a ningú, on els ciutadans que encara pensin, estiguin totalment alienats, perquè no molestin o bé siguin anul·lats.
Els que vivim al segle XXI, pensem que els països són multiculturals, que tenen múltiples idiomes, que la democràcia és la sobirania del poble, que els territoris són cada dia més grans, i els drets s'han d'estendre a més i més persones cada dia. En una sobirania universal, que Espanya és el nostre país, però que demà pot ser… Els estats units d'Europa? L'evolució de les societats, el demà deu ser més just, participatiu, i sense fronteres, i ho serà, sempre que tots ho fem possible.
Així és com ens sentim, i així ho expressem.
Un govern local, va començar a fer aigües en l'econòmic, (El márquetin i la publicitat, té els seus costos), però no importo, perquè la mala gestió, es va convertir en un altre al·licient més, Catalunya estava mal perquè l'estat central ho sagnava, i si algú deia o criticava la despesa el govern català se li ratllava d'opressor, de mal català, i de seguida se li marcava perquè ningú li escoltés.
La nostra gàbia d'or ja estava forjada, una gran terra dirigida únicament per persones que solament governen per a una part de la població i ignora, margina a la resta, no l'escolten. Es recolzen en la seva majoria polítiques, (Que no social) Una gàbia forjada amb les mateixes polítiques que li critiquen al govern central, on les ratllen d'injustes, però quines a ells els serveix per imposar un model d'estat únic, basat en la cultura dissenyada, una nacionalitat artificial, un model d'estat del XIX, mico cultural, monolingüe, tot únic i igual.
Ja estan forjant una nova gàbia d'or, més petitona, perquè costi menys treball, manipular a la població, en la qual sigui més fàcil controlar tot, sense haver de donar comptes a ningú, on els ciutadans que encara pensin, estiguin totalment alienats, perquè no molestin o bé siguin anul·lats.
Els que vivim al segle XXI, pensem que els països són multiculturals, que tenen múltiples idiomes, que la democràcia és la sobirania del poble, que els territoris són cada dia més grans, i els drets s'han d'estendre a més i més persones cada dia. En una sobirania universal, que Espanya és el nostre país, però que demà pot ser… Els estats units d'Europa? L'evolució de les societats, el demà deu ser més just, participatiu, i sense fronteres, i ho serà, sempre que tots ho fem possible.
Així és com ens sentim, i així ho expressem.
------------------------------------------------------------------------------------------
Español internacional
"jaula
de oro" es una expresión metafórica que se usa para referirse a
situaciones en las que se está en un entorno privilegiado, pero no se tiene
libertad, la prosperidad material se ha conseguido pagando el precio de
renunciar a cosas como tu verdadera identidad, tus principios, y la
libertad.
En
Cataluña muchos catalanes nos sentimos así, cada uno por causas distintas, pero
todos sentimos que tenemos una tierra envidiable, pero que nos han quitado los
medios para disfrútala.
Hay
una serie de personas que creemos en la democracia como forma para que las
mayorías y las minorías alcances acuerdos que incluyan las necesidades de
todos, por consenso, por dialogo, por la exposición libre de pensamientos e
ideas. Los que nos sentimos así estamos hoy por hoy encerrados, entre los
nacionalismos que exalta nuestra tierra por encima de cualquier otra realidad
social, y los que les responden radicalmente, mostrando un sistema nacional
obsoleto. Ambas posturas hacen mucho ruido, han tenido tiempo para hacerse con
los medios necesarios, los nacionalistas, aprovecharon cualquier fallo del
gobierno central, para volverlo un ataque a la ciudadanía durante 30 años,
trabajaron el márquetin y la publicidad a todos los niveles, casi de forma fanática.
Objetivo convencer que el gobierno de España no era de los catalanes, (Pese a
que siempre han participado activamente en este) les convencieron de que el
resto de los españoles les odiaba, que eran distintos, y por tanto no podrían
estar juntos.
Un gobierno
local, empezó a hacer aguas en lo económico, (El márquetin y la publicidad,
tiene sus costes), pero no importo, porque la mala gestión, se convirtió en
otro aliciente más, Cataluña estaba mal porque el estado central lo sangraba, y
si alguien decía o criticaba el gasto el gobierno catalán se le tachaba de
opresor, de mal catalán, y en seguida se le marcaba para que nadie le escuchara.
Nuestra
jaula de oro ya estaba forjada, una gran tierra dirigida únicamente por
personas que solo gobiernan para una parte de la población e ignora, margina al
resto, no la escuchan. Se apoyan en su mayoría políticas, (Que no social) Una
jaula forjada con las mismas políticas que le critican al gobierno central,
donde las tachan de injustas, pero qué a ellos les sirve para imponer un modelo
de estado único, basado en la cultura diseñada, una nacionalidad artificial, un
modelo de estado del XIX, mono cultural, monolingüe, todo único e igual.
Ya
están forjando una nueva jaula de oro, más pequeñita, para que cueste menos
trabajo, manipular a la población, en la que sea más fácil controlar todo, sin
tener que dar cuentas a nadie, donde los ciudadanos que todavía piensen, estén
totalmente alienados, para que no molesten o bien sean anulados.
Los
que vivimos en el siglo XXI, pensamos que los países son
multiculturales, que tienen múltiples idiomas, que la democracia es la
soberanía del pueblo, que los territorios son cada día más grandes, y los
derechos se deben extender a más y más personas cada día. En una soberanía
universal, que España es nuestro país, pero que mañana puede ser… ¿Los estados
unidos de Europa? La evolución de las sociedades, el mañana debe de ser más
justo, participativo, y sin fronteras, y lo será, siempre que todos lo hagamos
posible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario